Diversitat, globalització i desigualtat: una mirada etnogràfica a dues respostes de política lingüística educativa a Catalunya

Abstract

L’objectiu d’aquest article és posar de costat el LIC i el GEP, els dos grans programes d’educació lingüística mitjançant els quals el sistema educatiu català ha intentat respondre, de manera diferent, als reptes que la globalització i la mobilitat transnacional li ha plantejat en les darreres dues dècades. El nostre propòsit és comprendre, des d’una mirada retrospectiva, quines són les lògiques que fonamenten els dos programes i com aquestes lògiques s’apropien, es resignifiquen o, simplement, es gestionen en els centres. Per fer-ho, partim del treball de camp etnogràfic que hem dut a terme en diversos centres escolars a Catalunya des de 2009 (Trenchs-Parera i Patiño-Santos, 2013; Newman, Patiño-Santos i Trenchs-Parera, 2013; Patiño-Santos, 2018; Codó i Patiño-Santos, 2018). En tots els casos, es tracta d’instituts públics situats en barris de l’àrea metropolitana de Barcelona, amb alumnat de classe social treballadora o mitjana-baixa, on la llengua d’interrelació en el barri es el castellà. Aquest és un factor important per a nosaltres, perquè es tracta de contextos on es fan evidents les limitacions i les fragilitats del sistema, tant pel que fa a l’escola com a motor d’oportunitats com pel que fa a les llengües com a elements clau en els processos de mobilitat social.

More information

Identifiers

ORCID for Adriana Patino: orcid.org/0000-0003-1950-3954

Catalogue record

Export record